Els herbolaris són petits temples aromàtics i de saviesa. Si no hi heu anat mai a cap herbolari, és una visita que us recomano.
Quan va arribar el moment d’escollir les practiques del curs de nutrició, tenia claríssim que volia fer-les en un herbolari. A més, volia una botiga petita, independent on poder aprendre més sobre la fitoteràpia. Vaig anar a petar a l’herbolari Gran Vida (@herbolarigranvida), una botiga a la Gran Via de Barcelona. La propietària, l’Andrea, una dona forta i sàvia, doula de formació, em va donar la benvinguda amb els braços oberts i em va compartir el seu coneixement sobre el món de les plantes, els suplements i també com es fa créixer un negoci amb paciència y perseverança.
Els herbolaris existeixen des de temps antics, podem trobar savis i sàvies d’aquest ofici en cultures mil·lenàries com la xinesa, l’hindú, la grega, l’egípcia… Ja a l’edat mitjana hi trobem l’herbolari com una botiga on hi es venen remeis naturals basats en plantes medicinals, i on els professionals se’ls considerava com metges. L’ofici d’herbolari té fins hi tot un sant patró, Sant Ponç, que se celebra l’11 de maig.
El temps passa i per tal de sobreviure en el mercat actual, els herbolaris han expandit la seva oferta comercial a productes ja més elaborats tot i tenir una base de fitoteràpia. Així doncs, si entrem en un herbolari, el primer que trobem és una explosió d’aromes. El seu origen és una col·lecció de pots de vidre, habitualment, que guarden desenes de plantes seques per fer-ne tissanes i d’altres remeis herbals. És per a mi un petit oasis de calma i benestar enmig d’una jungla artificial com és una ciutat com Barcelona. Darrera el mostrador hi trobem una profesional, com l’Andrea o jo mateixa, qui et poden recomanar herbes per infusió, olis per fregues, suplements per moments de malestar, amb un tracte proper i una mirada holística i integradora.
Crec que tots hauríem de fer l’esforç de conèixer l’herbolari que ens queda aprop de casa. Entrar, encara que sigui a satisfer la curiositat aromática, comprar alguna espècia o inclús camamilla i deixar-nos dur pel sentits. Qui sap, pot ser descobrim un món diferent, on el temps passa poc a poc i la vida s’atura de la velocitat vertiginosa en la que vivim.
Personalment, estic aprenent encara sobre les propietats individuals i sinèrgiques de les plantes. Tot i així, tinc algunes tissanes que les prenc per plaer, per donar-me un espai per respirar i gaudir dels sabors i aromes de la natura. Us deixo les dues que últimament preparo més sovint: camamilla i anís estrellat, i, maria lluïsa, til·la i sàlvia.
Explica’m quina és la tissana que més t’agrada!