El meu jardí és un oasis verd a la ciutat de Barcelona. És bàsicament un petit ecosistema de testos amb plantes vàries que atrauen ocells i insectes. Hi ha un microclima que a vegades juga a la contra amb temperatures que et rosteixen en ple mes de juliol o agost.
Puc dir que no ens podem abastir del que produeixo, tot i que estic orgullosa d’haver recollit patates, remolatxes, pebrots, tomàquets i herbes aromàtiques diverses. A més, tenim l’espígol més preuat de les terrasses i balcons de Barcelona. Les seves flors liles són un reclam perenne d’insectes assedegats que fan una parada per beure’n el seu néctar.
L’última novetat a l’hort és la calèndula. De visita en un hort urbà de la ciutat, vaig tenir l’oportunitat de collir unes quantes llavors. Les vaig plantar i la meva sorpresa va ser la generositat amb la que van sortir. A la foto veieu una de les floracions, la primera, on el color taronja dels pètals i el verd de les fulles us descriu la intensitat amb la que van arribar. Si mai decidiu plantar-ne, deixeu que s’assequin i caiguin els pètals. Rera aquests s’hi amaga la màgia de la natura. Allà hi vaig trobar desenes i desenes de llavors que vaig recollir i desar. Aquesta tardor, les he tornat a plantar i han seguit florint. Jo no ho sabia però la calèndula pot florir en hiverns sense fred extrem.
Això no és tot, què me’n diueu de cultivar patates al balcó? O remolatxes? Doncs no és difícil. Els ingredients clau són la paciència i la consciència del que estàs creant. Els elements essencials són la terra, el sol i l’aigua. Per les patates, sempre aprofito patates que han grillat a la cuina. Les deixo dins d’un armari perquè acabin de grillar i després les planto. Les remolatxes les planto de llavor. D’altres vegetals també podeu utilitzar les llavors de les carbasses o els pebrots, només cal assecar-les bé abans de plantar-les. Si tens masses llavors o esqueixos, busca algú per regalar o intercanviar, de ben segur que al teu poble o barri trobes gent que vol començar i no sap com. Vès que quan comences no te’n pots estar, jo busco un repte diferent cada any.
Us he deixat les fotos de les patates grillades a punt de ser plantades i de les remolatxes collides. El cabàs verd és el sac on planto patates perquè necesiten una mica de profunditat en test.
Finalment un apunt important d’estalvi, l’aigua és ben escassa sobretot a l’estiu. Així que per regar l’hort fem servir l’aigua de rentar els plats. Amb un sabó ecològic i biodegradable, diluït amb aigua per estalviar una mica de producte, recollim l’aigua dels plats en un gibrell. Aquesta aigua ens serveix tant per regar les plantes com per la tassa del vàter.
Atreveix-te que un cop marxa la por de tenir cura d’elles, les plantes són molt agraïdes. Cada dia, et regalen tots els sentits amb les seves fragàncies, colors i fruits.
Espero que ara sentis una mica més forta la necessitat de cuidar una planta. Explica’m la teva experiència!